Davant de la crida iniciada pel blocaire Pere Meroño (que no tinc el gust de conèixer) jo m'uneixo a la campanya.
Tinc poques coses a dir, avui no és el meu dia d'escriure, i tampoc tinc ganes de posar-me a discutir sobre la qualitat de la música en català: hi ha bona música en català, com n'hi ha de no tan bona, però… que jo sàpiga això no és un problema de l'idioma, oi?
Només us demano que un cop llegiu el poema que aquí us adjunto penseu quina dimensió pot prendre si està musicat. Potser per aquí podem començar a valorar i estimar la música en català, el nostre idioma.
[@more@]
UN SILENCI
Hi ha una part de mi que no és meua
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl·laba
que sempre és misteri.
Un cor.
Que les llunes amaguen, una mirada ignota
que l’espill no sap retornar-me, un sol debolit.
Un viarany que els meus peus destrossa,
un rai que en rierol s’embarranca,
aquest udol que els llops reconeixen.
Un silenci.
LLetra: Ramon Guillem (Del llibre Terra d'aigua. Edicions 62)
Música: Miquel Gil
P.S: Aquesta cançó està plena de significat per mi…
